Jordi Serrano escriu sobre «Dejar de ser súbditos. El fin de la restauración borbónica»al Diari de Girona

17·12·21 | 06:31 Diari de Girona

Gerardo Pisarello i Jordi Solé Tura

Jordi Serrano Blanquer 2015 (cropped).jpg
JORDI SERRANO. historiador, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

M’he llegit el llibre de Gerardo Pisarello Dejar de ser súbditos. El fin de la restauración borbónica (Akal, 2021). El professor de Dret Constitucional i actualment secretari primer de la mesa del Congrés dels Diputats per En Comú Podem ha publicat un llibre important. En primer lloc és important con a contribució a la història de la monarquia a Espanya, però en segon és important, m’atreviria a dir, molt important pel fet que vingui de la mà d’un dels gran intel·lectuals de l’esquerra espanyola en l’àmbit d’ Unides Podem. El llibre compts amb un brillant pròleg de Javier Pérez Royo.

Segurament l’error més gran de la Transició no és un dels mil que la gent diu, molts d’ells per manca de coneixements i de capacitat d’anàlisi, per a mi l’error més important és haver renunciat a l’horitzó republicà i el que és pitjor, als valors republicans. Es podia fins i tot acceptar la monarquia pseudo parlamentària l’any 1978, però no l’horitzó republicà. Aquí el PSOE i el PSC va cometre un gran error, però també el PCE i el PSUC i han arrossegat un gran problema polític fins ara. Pisarello té un coneixement enciclopèdic de la història de la monarquia espanyola i de les monarquies europees. I de fet refuta la idea que la «nostra» és una monarquia similar a les d’altres països més al nord. Els reis de la Gran Bretanya es van quedar a Londres sota el bombardeig de la Lutwaffe, mentre el d’aquí es van afegir a la coalició feixista que bombardejava on la mateixa Lutwaffe i el Comando Aviazione Legionaria delle Baleari Madrid, les carreteres de Màlaga, Barcelona, Guernica o Granollers. A Espanya els borbons només han servit per impulsar retrocessos en les llibertats i en els drets socials. El llibre és ple d’anècdotes i de frases sensacionals com aquesta de Charles-Maurice de Talleyrand: «Es costumbre real robar, pero los borbones exageran» escrit abans de 1830. O recupera una frase de Tony Benn de l’ala esquerra del laborisme anglès: «Si fuera al dentista y la persona encargada de taladrarme la boca me dijera que en realidad no es odontólogo, pero que no me preocupara porque su padre o abuelo sí que lo fueron, sin duda me marcharía de inmediato».

Però Pisarello el que fa és superar l’esquema que va crear el PCE-PSUC a la transició i la primera democràcia que ens arriba fins ara, i és que la forma de govern no és important. De fet aquest és el gran error de Jordi Solé Tura del que jo en vaig ser admirador, quan es feia una cursets clandestins de marxisme defensant un leninisme ben entès. Pisarello, segurament per tenir millors coneixements que Solé, ens fa veure una cosa, que per altra banda sabia qualsevol obrer amb consciència de classe fins 1939. La monarquia no és només l’obstacle principal per exercir el dret a l’autodeterminació de Catalunya, sinó l’obstacle principal per fer polítiques socials. Els borbons sempre han estat el líders de la facció reaccionària. Com ara amb l’Ibex 35 que aixopluga sota la seva immunitat. Pisarello retorna l’esquerra catalana i espanyola d’on mai hauria d’haver sortit. Un llibre que tindrà efectes pràctics. Segur.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: